Història

El topònim “Perafita” prové del llatí “Petra-ficta” que etimològicament vol dir “pedra–fita” és a dir pedra col·locada en un indret per indicar els límits de propietat o territori. Perafita

El nucli urbà de Perafita es troba situat a uns 754 metres d'altitud, en una carena elevada a la part del terme municipal que separa els recs i torrents que aflueixen directament a la riera Gavarresa.

Els primers vestigis històrics provindrien de la balma de les Heures de Perafita, on s'hi va trobar un jaciment que correspon a l’edat de ferro, entre els anys 1000 i 600 abans de Crist. I El primer document que parla de Perafita data del 5 de març de 1069 en el Diplomatari de la Catedral de Vic.

Des de començament del segle XI a Perafita hi havia una propietat alodial dels senyors de Besora.

L’any 1.082, aquesta propietat fou donada al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà en atenció a uns béns que n’havia rebut a Orís, Besora i Torelló. Perafita entrava de ple dins de la jurisdicció del baró de Lluçà que en els temps primigenis segur que era el primer senyor alodial de l’endret. Sabem que a finals del segle XIV, Andreu de Fenollet vengué el delme de Perafita (el 10% de la collita que tots els pagesos supeditats a ell li havien de pagar cada any) a Pere Ferrer. Probablement avantpassat del seu homònim que poc després seria sotsveguer del Lluçanès, El poble cresqué ràpidament durant els segles XIV i XV i es va convertir en un dels nuclis comercials i artesanals importants del Lluçanès.

L’any 1396 la reina Maria concedí als homes de la Baronia del Lluçanès la figura del sotsveguer i establia una doble cúria a Perafita i a Sant Feliu Sasserra. Així doncs, Perafita compartí la capitalitat administrativa del Lluçanès encara que de forma intermitent fins el 1661.

L’any 1567 podem parlar dels veguers provisionals Francesc Sala de la Sala de San Feliu i Joan Puig del mas Puig de Perafita.

L’any 1854 el poble comptava amb 850 feligresos i 58 masies, el màxim de pobladors de tota la seva història. El mateix any van morir a Perafita 109 persones per l’epidèmia de còlera. A Perafita actualment hi ha unes 60 cases de pagès.

La masia fortificada dels Puig, cremada a principis del segle XVIII per la vinculació dels Puig de Perafita contra Felip de Borbó durant la Guerra de Successió, va estar derruïda durant molts anys. El 1885 s'hi va construir el Castell Nou, d'estil francès, en escarni a la lluita dels Puig contra espanyols i francesos. Va ser reformat l’any 1977.

El 25 de febrer de l’any 1987 els membres de la Junta Parroquial publiquen un primer diari “El Full de Perafita” amb la finalitat que fos el portaveu de diverses entitats del poble i també per donar a conèixer les diferents activitats que es feien i es fan a Perafita al llarg de tot l’any. Aquest full, gairebé 30 anys després, l'Ajuntament el continua editant i el reparteix per totes les llars de Perafita. I des del 2014, també digitalment a través del web municipal.

L'any 2007 un grup de joves de Perafita van fer quatre capgrossos, tots relacionats amb el poble. El Guarà, burro català, el Flores, personatge popular que recorda en Florenci Franquesa (de cal Garduixeres), el Murri pagès i el Cul de Mona, de sexe femení. Capgrossos de Perafita

A Perafita existeixen varies capelles. La de Santa Margarita de Vilaltella, del segle XIII, tot i que per la part inferior dels murs pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII. El Santuari del Remei, edifici de planta rectangular bastit al segle XVIII, objecte de una gran devoció local. Sant Antoni Abat, adossada al mas Heures. Altres son la Capella de la Puríssima del Castell, l’Immaculada Concepció de Busquets i la Capella de Sant Crist del Fossar (Cementiri). 

Actualment al nucli urbà es concentren els principals serveis del municipi com l’Ajuntament, el consultori mèdic que funciona tres dies a la setmana, l’escola, la pista poliesportiva, que també es utilitzada per representacions teatrals, i el local social, situat a l’edifici de l’antic ajuntament, on s’hi troben una sala d’exposicions que es diu “El Niu” i la biblioteca.

La activitat econòmica actual de Perafita està centrada especialment en l’agricultura i la ramaderia, amb un sector industrial i de serveis. Hi ha les explotacions de porcs i de bestiar boví i també l’aviram i el bestiar oví. Una part dels camps de conreu es dediquen a la producció de farratges pel bestiar boví i cavallar i també s’utilitzen les pastures.

En l’àmbit industrial existeixen empreses de transport, de construcció i d’hostaleria. Hi ha dos forns de pastisseria, amb les conegudes coques de Perafita, i una fàbrica de formatges.

Personatges històrics destacats

• Pere Ferrer, segon sotsveguer del Lluçanès, elegit l’any 1.449
• Joan Puig i Hom, elegit Síndic Procurador General el 1567.
• Els Puig de Perafita: Jaume Puig i Beuló, conegut per “Puig de Perafita” cap dels “vigatans” que va signar el pacte de Sant Sebastià i va lluitar a la guerra de Successió, i va morir defensant les llibertats de Catalunya a la barricada de la plaça Palau de Barcelona l’onze de setembre de 1714. Francesc Puig Sorribes, fill de l’anterior i que també va signar el pacte de Sant Sebastià, va ser nomenat coronel dels fusellers de muntanya, va lluitar a la guerra de Successió. L’any 1713 va ser nomenat comandant militar i governador de Berga on va ser assassinat, i Antoni Puig Sorribes, també fill de Jaume Puig, que també va signar el pacte de Sant Sebastià i va lluitar a la Guerra de Successió. Al novembre de 1705 va ser nomenat coronel dels fusellers de muntanya. Va ser ferit el 21 d’abril de l’any 1706 defensant la fortalesa de Monjuich en el mateix setge.

Sabíeu que...?

• La primera església parroquial de Perafita, també dedicada a Sant Pere, era romànica, probablement construïda al segle XI. D’aquesta església només resta el timpà romànic que és un monument molt excepcional i rar a la regió. L’església no apareix documentada fins l’any 1073.
• L’any 1232 és esmentat un clergue anomenat Ferrer, hi figuren dos testimonis : Ferrarius de Campo i Bernardus de Fonte. Junt amb el prevere, aquest testimonis són les primeres persones de qui ha quedat constància a Perafita. És conserven escrits de les primeres visites dels Bisbes des de l’any 1331.
• En un paper manuscrit a l’arxiu de Capbreus, llegirem que el 9 de juny de 1418 un tal Jaume Sariera i Busquets, ciudatà de Vic, vengué a Berenguer de Prat, hereu del mas Prat de St. Martí d’Albars, el mas Trullàs de la parròquia de Perafita. En aquest document es consignava literalment l’existència de: “unes pedres dretes que són junt al dit camí el de Perafita a Olost, en la serra”.
• Uns dels camins ramaders passaven per Perafita i anaven a l’Hostal del Vilar, on es reunien amb els que venien de la Plana. Des de l’Hostal, el camí seguia per Sant Agustí i Sora cap al Ripollès. (D'aquesta reunió, actualment, cada 28 de setembre, encara es celebra la Fira de l'Hostal del Vilar)
• Pere Mestre, del “ Centre d’Estudis del Lluçanès”, investigant sobre els orígens de la fira de l’Hostal, va trobar, entre els documents conservats a la casa de pagès El Prat de Sant Agustí, El ball parlat de Perafita, Serrallonga Déu vos Guard! una versió de l’ esmentat ball datat al 1750. Es tracta per tant, del text més antic del qual tenim notícia. A més, a l’encapçalament diu explícitament que es representava a Perafita
• A Perafita es feien estamenyes generalment de color negre, per exemple per fer els vestits dels religiosos, cordellats una roba mes aviat de poca categoria, i escàpols, hàbits i ornaments per els frares.
• A principis de la dècada dels anys 1890, es va produir una assassinat al Castell Nou de Perafita. L’amo del Castell va treure una pistola i va matar el seu cunyat en una disputa per qüestions del joc.
• Durant l’any 1962 va venir a fer prospeccions una empresa francesa, buscant petroli prop de l’Hostal Nou, més o menys al pla on més tard es va construir una fàbrica d’embotits. Tal com va venir va marxar.