Mascaretes: Tipologies, normativa i recomanacions d'ús

Quins tipus de mascaretes hi ha?

Les més bàsiques són les mascaretes quirúrgiques. Eviten que les persones que les porten posades transmetin agents infecciosos. Són d'un sol ús i, per tant, no es poden reutilitzar.

Les mascaretes autofiltrants són les que ofereixen més protecció contra el coronavirus, perquè no només eviten que les persones que les porten transmetin la infecció, sinó que també les protegeixen del contagi.  Es diuen autofiltrants perquè filtren les partícules en suspensió exteriors. N’hi ha de tres tipus, en funció del percentatge de protecció que ofereixen davant d’aquestes partícules: FFP1 (les menys efectives), FFP2 i FFP3 (les més efectives). Només són reutilitzables si estan marcades amb la lletra R  i, a més, en la majoria de casos, tenen data de caducitat.

Les mascaretes casolanes no substitueixen les anteriors, però sí que poden tenir una funció higiènica i de barrera per contribuir a impedir la propagació de les gotetes respiratòries que expulsem quan tossim, esternudem o parlem.

L’escut facial o màscara protectora facial és un altra opció per reduir la transmissió a nivell comunitari i està  pensat com a barrera efectiva per evitar contagi via fluids, i protegeix ulls, nas i boca, especialment davant actes reflexes com tocar-se la cara i el seu ús és compatible amb la utilització de mascaretes  de protecció respiratòria.

Poden ser 100% de plàstic (PET o policarbonat) en els models d’escut destinats a col·lectius específics (persones sordmudes, logopedes, mestres d’educació infantil, llocs de treball de seguretat,...). També hi ha un tipus fet de cartró  amb un visor de plàstic.

Aquest tipus de protecció facial comporta una reducció molt important d’exposició al virus, alhora que permet  comunicar-se millor amb els altres i mantenir la percepció de la parla gràcies a una correcta visibilitat de les expressions facials i dels llavis.

Actualment és obligatori portar mascareta:

Per a totes les persones de 6 anys o més, a la via pública, en espais a l'aire lliure i en qualsevol espai tancat d'ús públic o que es trobi obert al públic, sempre que no sigui possible mantenir una distància de seguretat interpersonal de 2 metres.

No caldrà en aquelles persones amb dificultat respiratòria que pugui agreujar-se pel seu ús o que ho tinguin contraindicat per raó de salut o discapacitat.

Cal recordar que l'ús de mascareta també és obligatori en els centres sanitaris.

I se'n recomana l'ús:

Per a tos els infants d'entre 3 i 5 anys, en els mateixos casos en què és obligatori per a la resta de persones. 

A casa, quan s’estigui en situació d'aïllament per diagnòstic o sospita de diagnòstic, i quan s’hagi de cuidar i atendre una persona malalta o sospitosa d'estar malalta.